Després de la meva elecció com a coordinador comarcal d’EUiA el Diari de Contrapunt em va demanar un article al respecte. Aquest és el text que els hi vaig enviar i que vam publicar a la seva edició del 11/4/2014

El passat dissabte 5 d’Abril els homes i dones de Esquerra Unida i Alternativa del Vallès Oriental vam celebrar la nostra Assemblea Comarcal. Vaig ser escollit Coordinador Comarcal i vam renovar l’equip de direcció. Aquest aspecte, el dels noms, és el que destaquen tots els mitjans de comunicació locals i comarcals. És inevitable, però si em permeteu a mi el que agradaria destacar és la feina política feta.

Als temps que corren és molt destacable que gairebé un centenars d’homes i dones de la comarca es reuneixin en petits grups participatius per parlar de política, per fer front als problemes (molts) que patim i a pensar alternatives possibles per solucionar-los. Hi ha quelcom de màgic quan parlem d’allò que ens envolta i no ho fem només a la barra del bar o la sobretaula del dinar familiar, quan ho fem organitzadament per construir les eines que facin possible els canvis que necessitem.

Els allà reunits no érem “polítics” érem gent normal: treballadors, aturats, botiguers, petits empresaris, algún alcalde, uns quants regidors, estudiants, pensionistes… El nostre comú denominador és que som gent conscient, activista, gent preocupada per allò que ens envolta, gent compromesa amb uns ideals d’igualtat i de justícia social que volem convertir en realitat. Existim moltes persones així, moltes, i el 90% no participen de cap organització política.

A l’assemblea vam parlar de la greu situació de crisi que patim. Estem vivint com es retallen drets socials i serveis públics de tots tipus (educació, sanitat, atur, dependència, habitatge, …), com els nostres joves han d’emigrar perque aquí no troben oportunitats, com empitjoren cada dia les condicions laborals, com moltes petites empreses han de tancar…. I a la vegada rescatem els bancs amb ajudes directes de centenars de milions d’euros.

Davant d’això ho tenim clar: és possible canviar les coses. Només cal voluntat política, hi han recursos però estan mal repartits. Es podria aprovar una llei de Renda Garantida, es podria aprovar una llei de dació en pagament i lloguer social, es podria repartir la feina i impedir que empreses amb beneficis tanquin i així un munt d’alternatives sensates i de pur sentit comú.

El problema és que el sistema polític que va sortir de la transició, el bipartidisme monàrquic al que votem majoritariament, governa contra les persones i cal prendre consciència i canviar-ho.

Com aconseguir-ho? amb unitat i lluita que faci a la gent conscient del seu poder i de que hi ha canvis que són necessaris. Que són reptes de tots.