Aquest article va ser publicat a la secció de opinió política de Mollet a Mà a la seva edició del 14/10/11

De totes les males noticies que patim la pitjor és l’augment del número de persones sense feina. Al conjunt de l’estat són ja més de 4,2 milions, a Catalunya superem el 600.000 i a Mollet 5.553 veïns es troben sense feina. Record històric absolut amb una evolució al més de setembre que és la pitjor dels últims 15 anys.

Podem recordar que ara fa un any de la reforma laboral que va provocar una Vaga General, el 29-S del 2010. Se’ns deia llavors que si es facilitava l’acomiadament, si s’eliminaven indemnitzacions… les empreses contractarien més. La realitat ja ha demostrat que no és així. Les empreses continuen sense contractar ofegades pels problemes econòmics i la manca de vendes.

Les mesures econòmiques que ha pres el govern del PSOE amb el vistiplau del PP han estat encaminades a mantenir el privilegis d’uns pocs (bancs, grans fortunes,…) i fer caure la crisi sobre els treballadors i els petits empresaris. Podem recordar la retirada de l’impost del patrimoni, la recent rebaixa de l’iva als pisos nous (que beneficia a la banca) o les milionàries ajudes via FROB al procés de bancarització de les caixes.

A Catalunya CiU ha seguit la mateixa recepta: Treure l’impost de successions al més rics alhora que retalla els serveis públics o castiga als perceptors del PIRMI.

El que no entenen PP-PSOE-CiU és que la economia és un delicat equilibri entre producció i consum. Si escanyen als treballadors aquests no voldran consumir atemorits per la possibilitat de perdre la feina. I això , a més, crearà més atur.

El que cal, i sembla ser que això només ho proposa ICV-EUIA, es enfortir la intervenció pública en la economia garantint un desenvolupament sostenible a mig termini. Cal augmentar els impostos als més rics perquè paguin igual que a Europa. Cal lluitar contra el frau fiscal i tenir una banca pública que sigui un veritable motor de l’economia. Cal garantir prestacions per la gent amb dificultats per a que pugin mantenir un mínim consum i cal fomentar la ocupació de qualitat per augmentar la confiança de la gent en el futur. Cal també exigir a la banca privada que pagui els seus excessos. Cal invertir en serveis públics de qualitat perquè això genera llocs de feina i és una inversió de futur.

En definitiva s’ha de reequilibrar la economia o, dit amb altres paraules, cal posar la economia al servei de les persones.