Aquesta va ser la meva intervenció al Ple Municipal del 26/3/2012 presentant una moció que d’ ICV-EUiA en defensa dels afectats per l’estafa de les participacions preferents de l’entitats bancàries. La moció va ser aprovada per unanimitat.

Aquesta és una moció que presenta el grup municipal d’ICV-EUiA i que recull una sensació d’alarma social davant uns fets més que preocupants i que, sembla ser, no estan tenint el ressó mediàtic que la situació es mereix. Estem davant de centenars de milers de casos de petits estalviadors que han estat enganyats per totes les entitats bancàries d’aquest país. Es calcula que des de 2009 més de 50 entitats han col·locat 12.000 milions d’euros (6 bilions de les antigues pessetes) d’aquests productes d’alt risc entre els seus petits clients venent-los com si fossin depòsits a termini de la màxima seguretat.

Quan aquests clients han anat a recuperar els seus estalvis s’han trobat amb que no poden accedir o només els poden recuperar amb importants pèrdues, perquè de fet en molts casos aquestes participacions preferents tenen la qualificació de bo escombraria. És una situació que alguns han qualificat de Corralito.

Estem segur que davant d’aquests fets aquesta moció tindrà el suport de tots els grups. Amb tot   el Grup Municipal de La Coalició ICV-EUiA voldríem, a la nostra intervenció al ple, anar una mica més enllà en l’anàlisi de la situació. Convidar a la reflexió a la ciutadania i a la resta dels grups sobre la autèntica naturalesa d’aquest fets en el context de la crisi econòmica actual.

Per nosaltres, la estafa de les participacions preferents és la guinda del pastis de la gran estafa que ha causat aquesta crisi que patim tots.

El cas de les preferents demostra amb quin nivell ètic han funcionat les finances d’aquest país: Cal dir que les participacions preferents és un producte bancari de risc que existeix des de fa una dècada i que les primeres emissions estaven destinats a grans clients, inversors que coneixien els riscos i treballaven amb aquests productes als mercats. El problema són les emissions de preferents emeses per totes les entitats des de finals de 2008, aquests 12.000 milions (aprox. el 50% del total de preferents) que van servir per finançar a les entitats en un moment en que les seves contes ja estaven sèriament tocades. El problema és que aquestes emissions estaven necessariament dissenyades per col·locar-les per finestreta als petits clients del mercat minorista. ¿Perquè?, Perquè qualsevol inversor professional, amb coneixements econòmics i informació, ja sabia al 2009 que el sistema bancari tenia seriosos problemes i no invertiria, ni boig, en les participacions preferents de la banca. Aquests són els fets i així va funcionar: Es van fer emissions per captar els estalvis de treballadors, petits empresaris, jubilats… i es va donar ordre als empleats que els venguessin dient que eren segurs. Que volen que lis digui?… Això és una estafa en tota regla. Aquest és el nivell ètic de el que deien “el sistema bancari més sòlid del món”. Imaginen que aquest tipus d’accions l’haguessin fet els metges o qualsevol altre sector professional? L’escàndol seria majúscul, però amb la banca sembla que tenen dret a tot.

En resum amb les participacions preferents les entitats bancàries donaven una patada endavant als seus problemes tapant els seus forats amb els diners de la gent… per cert, ¿recorden algun banc o caixa que fins al 2010 hagi reconegut pèrdues als seus balanços? ¿com és possible llavors que passin aquestes coses? o, pitjor,…¿com és possible que ara, un any i mig després, hagin desaparegut més de la meitat d’aquestes entitats que tenien grans guanys?. No sé, dona la sensació que la quantitat d’escombraries sota l’alfombra ha de ser colossal.

I, dèiem, que la estafa de les participacions preferents és la guinda del pastís de la gran estafa que és aquesta crisi perquè cal denunciar que és la mateixa banca, amb el mateix nivell moral, de professionalitat o de responsabilitat social, la que va inflar la bombolla immobiliària que ha destroçat la economia del país. Amb la mateixa lògica que ara han agafat els estalvis de la gent, la banca va aprofitar la disponibilitat de crèdit (totes les bombolles econòmiques són causades per bombolles de crèdit) per endeutar irresponsablement als compradors d’habitatges. Cal dir-ho clar: el mercat immobiliari dels últims 15 anys no ha estat determinat per la oferta i la demanda (ara sobren pisos a milions!), el que determinava els preus dels pisos era l’oferta il·limitada de hipoteques de la banca en condicions de risc irracionals. S’han donat hipoteques a 50 anys i amb el 120% del preu de taxació ¿Com és possible? Perquè pel mateix habitatge el banc guanyava més si valia 60 que si valia 20, així de senzill, curtplacisme d’alt risc… Ara quan la bombolla ha esclatat i la realitat econòmica demostra que la situació era insostenible tenim un deute privat impagable, una economia real col·lapsada… i, en poques paraules, a aquesta gran estafa és al que li diem crisi.

Cal dir que això no hauria estat possible sense la connivència dels poders polítics. Per motius ideològics, i potser d’altres, els partits governants han deixat fer a la banca privada i no s’ha regulat amb lleis la seva activitat. Lliure mercat li diuen, que, també diuen, és el que funciona bé, no se jo. La situació és tant kafkiana que, per exemple, enviem les forces d’ordre públic (que paguem tots) a desnonar a la gent que ha estat víctima d’aquesta bombolla immobiliària perquè el banc recuperi la seva propietat. Crec que hi han operatius d’antidisturbis, helicòpters i accions judicials que ens costen més que els preus dels pisos desnonats.

No em diguin que no té gràcia: Als que no poden pagar la seva hipoteca li enviem els antidisturbis, al bancs li donem ajuts econòmics i li proposem acords voluntaris de bones pràctiques. Aquest és el marc legal!!

Per cert, recordin que sense anar més lluny acabem de canviar una ordenança municipal perquè en casos de desnonaments no sigui el desnonat el que pagui les plusvàlues… així de surrealista és el marc legal.

Evidentment, després d’aquesta reflexió, no ens podem estar de recordar les nostres propostes al respecte: Cal un canvi radical en el marc legal en el que opera la banca privada, calen lleis que protegeixen els interès de la gent i l’integres social de la voracitat del sistema financer especulatiu. Cal, per últim, una banca pública que posi els diners al servei de la gent i de la economia productiva del país. Segur que amb l’avanç de la crisi podrem discutir d’aquests temes en el marc d’aquest Ple Municipal.

Torno a la moció, no volem que aquestes reflexions més polítiques enterboleixen el caràcter concret de la moció. Els fets estan explicats i són força clars. És un qüestió ètica exigir que a totes les activitats professionals s’actuï amb responsabilitat, honestedat i bones pràctiques. És un imperatiu moral donar suport als afectat. Hi han coses que no són del tot ideològiques, estem segurs que tots els membres d’aquest ple, siguem del partit que siguem, tenim un familiar, amic o conegut que ha estat víctima del cas de les preferents. Pensem sobre això, potser tinguin raó aquells que diuen que la crisi és perquè hi ha un 1% que està robant al restant 99%.