La setmana passada el programa La Tertulia de Ràdio Mollet va estar dedicat als moviments socials de la ciutat. La veritat és que els 53 minuts del programa són molt interessants de cara a entendre el que està passant a la nostra societat i les moltes i molt interessants alternatives que s’estan mobilitzant.

Intervenen:

Josemi Monguiló de la Assemblea Popular de Mollet (@apmollet), Josemi Gracia de l’Assemblea d’aturats (https://www.facebook.com/apm.aturats), Anna Jimenez de la Comunitat Educativa de Mollet, Jordi Bayó de la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès (@defensanitatBV), Marc Peguera de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mollet (@PAH_mollet),  Enric Sallent de la Plataforma de pensionistes de Mollet i José Luque de la Plataforma d’estafats per la banca de Mollet (@estafatsxbanca)

De veritat que us recomano la seva escolta (fent click al link de sota)  i, sobre tot, que participeu en les lluites. SI ES POT!!

http://www.ivoox.com/tertulia-21-maig-2013-audios-mp3_rf_2063480_1.html?autoplay=1

Aquest article va ser publicat en la edició en paper 591 de Contrapunt del 24de Maig de 2013. http://firmes.contrapunt.cat/francisco-sancho/blog/15m-societat-en-marxa

Difícilment es pot trobar un signe més significatiu de la situació política actual que el moviment del 15-M. Un moviment que es presta a multitud d’interpretacions i que genera grans simpaties i algunes incomprensions.
El 15M no és una conspiració o un moviment orquestrat amb interessos concrets. El 15M cal entendre-ho com, fonamentalment, un fenomen social. Com si parléssim del clima, el 15M és l’expressió natural de l’alliberament de forces socials que agiten la ciutadania, l’expressió de la indignació, la ràbia o la incomprensió que desperten certes polítiques principalment econòmiques. Davant la injustícia, davant l’agressió que retalla drets i condicions bàsiques de l’estat del benestar, amplis sector de la població responen mostrant el seu malestar als carrers. Què esperaven els governants, resignació? Afortunadament encara tenim sang a les venes.
La segona reflexió és que el 15M evoluciona i evolucionarà. Ara que estem de segon aniversari cal recordar les primeres manifestacions ara fa dos anys amb lemes com “sin casa, sin curro, sin pensiones, sin miedo”. La joventut com a principal afectada per la crisi va esclatar i va estar acompanyada per amplíssims sectors de la població. La situació és tan greu i la insatisfacció tan ampla que el principal problema de l’esclat de les acampades va ser concretar i unir propostes, trobar mecanismes de funcionament i de continuïtat que transformessin la indignació en palanca de transformació real. Amb el temps, com no podia ser d’altra forma, el fenomen s’organitza més i millor i va trobant els mecanismes que permetin que realment las coses comencin a canviar. Els diferents activistes es comencen a articular entorn a problemàtiques concretes i els moviments són capaços de donar respostes oferint alternatives molt més raonables que les que ofereixen les institucions. Un bon exemple seria la PAH i la seva ILP per la dació en pagament, però també hem vist com els nombrosíssims afectats per les estafes bancàries es mobilitzen o les marees en defensa de la sanitat i l’educació públiques, o les diferents vagues generals dels sindicats o la nova ILP per la Renda Garantida Ciutadana…
Ja és un fet el trencament entre les institucions sorgides de la falsament exemplar transició i les necessitats d’una població que reclama no només elementals condicions de benestar, sinó també viure en una democràcia real on les institucions col·lectives i l’economia estiguin als serveis de les persones i no a l’inrevés. L’entramat polític sorgit de la transició ha demostrat la seva fallida en mig d’incomptables casos de cor-rupció, crisi econòmica, saqueig dels béns públics i allunyament del car-rer. Cal canviar-ho d’arrel, trencar amb el passat, aprofitar el que serveixi i construir eines noves.

Amb tot, aquest no és un discurs antipolític, just al contrari, és important veure clar que el que demana aquest fenomen és més política, amb majúscules, empoderament dels ciutadans, noves formes i defensa dels valors (treball, drets socials, pau, solidaritat, honradesa, economia real,…) que ens fan una societat sana.
Sigui com sigui el 15M ens demostra que la societat està viva i en marxa, crec que és una obligació moral de cadascú de demostrar també que som capaços col·lectivament d’avançar en la bona direcció. Demostrar que Sí es pot.